«Sabeu que tots sou cíborgs?». D’aquesta manera contundent ha començat la xerrada d’Amber Case, una ciberantropòloga americana que defensa una visió més humana de la tecnologia. 

Case ha explicat que la tecnologia ha penetrat en la nostra vida en tots els àmbits, ja que és «la primera cosa que veiem al matí i l’última abans d’anar a dormir». Tot i això, la nord-americana ha volgut marcar una diferència clara entre els humans que controlen la tecnologia i una tecnologia que controla els humans: «Estem utilitzant unes eines o les eines ens estan utilitzant a nosaltres?», s’ha preguntat. Una realitat que encara es farà notar més a partir del 2020, quan es preveu que al món ja hi hagi més dispositius tecnològics que persones. 

L’arribada d’una tecnologia més amable ha d’eliminar un seguit d’aparells que passen factura fins i tot a la salut humana. Case ha esmentat com a exemple la llum blava que afecta la segregació de melatonina, el mecanisme que ens deixa dormir. 

Una de les claus d’aquesta nova tecnologia és que, a banda de ser com menys intrusiva millor, ha d’«informar i calmar». La ciberantropòloga ha mencionat el cas d’una llum dins d’una casa que, connectada a un sensor meteorològic, canviava de tonalitat per avisar l’usuari segons si a fora feia un dia assolellat o núvol. 

El paradigma de la Roomba

Case ha volgut fer servir l’aspiradora Roomba, un aparell que necessita l’ajuda humana per funcionar, com a exemple de tecnologia. «Ni tan sols fa bé les cantonades», subratlla. Tot i això, la gent la utilitza, i Case l’ha comparat amb els tamagotxis perquè, com ells, demana atenció; aquests aparells controlaven l’alimentació de gats i gossos, i «si el sistema fallava, no sabies si el teu animal estava viu o mort». 

La tecnologia calmada que s’ha presentat en la introducció de la jornada de «Rescatadors de talent» té com a objectiu ajudar els humans a assolir els mateixos reptes, però amb menys esforç mental. És, com diu Amber, un «aliat» per alimentar la curiositat humana. 

El darrer punt de la seva exposició ha estat un toc d’alerta sobre les dades personals i la necessitat que el titular de la informació personal sigui, de nou, un mateix. Una preocupació que ja recollien articles sobre la privacitat de diaris i publicacions de finals dels vuitanta i principis dels noranta que, segons Case, «semblen escrits avui». 

La ponència inaugural també ha interpel·lat els joves presents amb preguntes perquè facin canvis en els serveis de notificacions dels seus telèfons mòbils. «Recordaràs la darrera publicació? O més aviat el dia que et vas enamorar?», els ha demanat, tot encoratjant-los a dedicar temps a omplir la vida d’experiències.