Fer de la ciència i el coneixement el futur de molts joves d’aquest país. Aquest és, segons Pedro Duque, un dels seus objectius a llarg termini al capdavant del Ministeri de Ciència. Duque «no entén» per quina raó històricament Espanya no ha invertit la mitjana internacional de despesa pública en ciència i innovació. «No és que els països més rics inverteixin més en ciència, és que els que en un principi més van invertir en ciència són ara els més rics», explica.

El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, ha posat la Fundació Princesa de Girona com a exemple d’un «canvi de tendència» en l’interès de la societat pel coneixement. Un tomb que s’està produint i que ell, ara, vol impulsar des de l’Administració.

Duque admet que el món de la ciència està canviant molt ràpid i esmenta a tall d’exemple la professió de la ponent inaugural, Amber Case, que es considera ciberantropòloga. «Cal adaptar els estudis universitaris, però també la mentalitat de les famílies, perquè els pares són reticents al fet que els seus fills estudiïn carreres noves», comenta.

La microelectrònica i la informació demanen una millora de la formació ja «des del col·legi» per saber distingir el que és útil i veraç. «Abans només hi havia llibres, però eren veritat; ara, a Internet, la meitat de la informació està posada allà responent als interessos d’algú», remarca.

L’evolució d’Espanya pel que fa a la concepció de la ciència ha estat, segons Duque, molt positiva, ja que les professions relacionades amb l’àmbit científic es troben entre les més valorades. «Els joves s’han conscienciat i opten per carreres de ciències, tot i que encara ens costa aconseguir que hi hagi més dones», comenta el ministre.

Un dels reptes que s’ha imposat el Ministeri és impulsar el mecenatge. Tot i que ja hi ha iniciatives, com la mateixa FPdGi, es planteja introduir canvis que facilitin les aportacions a títol personal al finançament de projectes científics i tecnològics.

Una de les peticions habituals dels col·lectius relacionats amb la ciència i el coneixement és que s’incrementi la despesa pública en aquests conceptes. Duque admet que Espanya, en comparació amb els països del seu entorn, hi destina la meitat del que és habitual. Tot i que els canvis legislatius han estat importants, creu que cal fer «un altre salt» endavant, perquè com més inversió hi ha, més riquesa es genera i més visibles són els resultats de la inversió «a mitjà termini».

Els reptes prioritaris del Ministeri se centren a assemblar-se més a altres països en temes com la recaptació d’impostos, les ocupacions d’alta qualificació i les xifres d’atur. En ciència, frenar la fuga de talents és una altra fita que es vol assolir, fent «créixer el sistema perquè hi càpiguen més científics». «Els científics són llestos: no tornaran si aquí no hi ha recursos per crear laboratoris, i això requereix augmentar aquests recursos», conclou.